Estudi Integrat d’Esterilitat

posted in: especialitats | 0

La primera visita d’un estudi integrat d’esterilitat es pot dur a terme en un sol dia.

En aquesta visita, a més d’efectuar una revisió ginecològica completa, s’avalua el cas i es decideixen les proves complementàries necessàries. Per aquest motiu, és important aportar els informes de les proves fetes prèviament pels dos membres de la parella.

Sense haver dut a terme la primera visita és difícil concretar més el procés que cal seguir, ja que cada cas és diferent i les proves complementàries poden variar en funció de la situació de cada parella.

Efectuar una anamnesi completa.Objectius d’un estudi bàsic d’esterilitat:

  • Determinar que existeix l’ovulació.
  • Confirmar la integritat anatòmica funcional uterina (cervicovaginal) i tubària.
  • Valorar el factor masculí.

A l’anamnesi es fan una sèrie de preguntes per conèixer l’historial mèdic i els hàbits de la parella, les dades que es recullen són:

  • Edat
  • Antecedents familiars i personals: menopausa precoç, infeccions genitals, cirurgia prèvia, medicació actual
  • Hàbits tòxics: tabaquisme, ingesta d’alcohol, exposició laboral a tòxics
  • Temps d’esterilitat
  • Antecedents genèsics amb altres parelles
  • Hàbits sexuals: relacions de risc, freqüència coital, identificació de dies fèrtils
  • Periodicitat menstrual de la dona

Després de l’anamnesi es fa una exploració ginecològica completa, que inclou exploració mamària, citologia i tacte vaginal.

En un estudi bàsic d’esterilitat les proves que s’acostumen a efectuar són:

  • Anàlisis hormonals:
    Mesurar algunes hormones a la sang permet avaluar el funcionament ovàric i confirmar que existeix l’ovulació. Els resultats d’aquestes determinacions hormonals seran de gran utilitat per establir el tractament d’inducció o estimulació de l’ovulació més adequat, si és necessari.
  • Ecografia ginecològica i de reproducció:
    L’ecografia és una tècnica diagnòstica que utilitza els ultrasons per estudiar i obtenir imatges dels òrgans. Es pot repetir tantes vegades com sigui necessari sense efectes nocius. És, per tant, una prova molt dinàmica que permet fer un seguiment continuat en el temps. Permet valorar tant la capacitat de funcionament de l’ovari com la resposta a un tractament hormonal per estimular-lo.
  • Seminograma:
    A l’estudi bàsic d’esterilitat d’una parella s’inclou sempre una anàlisi de semen (seminograma) per valorar el factor masculí. A través de l’anàlisi microscòpica i bioquímica de la mostra de semen s’aconsegueix una valoració precisa de la quantitat, mobilitat i morfologia dels espermatozous.

 

En una segona fase es pot completar l’estudi bàsic amb altres exploracions o proves complementàries com:

  • Histerosalpingosonografia:
    És una prova que permet, mitjançat una ecografia, valorar la cavitat uterina i la permeabilitat de les trompes. Aquesta prova valora, mitjançant una radiografia amb contrast iodat, la morfologia uterina i la permeabilitat de les trompes.
  • Registre de la temperatura basal:
    La temperatura corporal varia segons les diferents fases del cicle ovulatori i s’ha de prendre en condicions de repòs. Registrar-la durant 2-3 mesos permet saber si es produeix l’ascens tèrmic associat a l’ovulació i, per tant, detectar si aquesta es produeix. És una prova cada cop més en desús.
  • Prova postcoit:
    A la prova postcoit es pren una mostra de mucositats del coll de l’úter durant l’ovulació després de tenir relacions sexuals (la nit o el matí abans de la prova). Aquesta mostra s’examina en un microscopi per detectar els espermatozous mòbils. Normalment, durant l’ovulació, en quantitats abundants de mucositats, s’han de trobar espermatozous mòbils (4-5 per camp de visió del microscopi de mitjana). És una prova cada cop més en desús.
  • Biòpsia d’endometri:
    L’endometri és la mucosa que recobreix internament l’úter i on s’estableix l’embrió quan es produeix un embaràs. Aquesta prova permet analitzar la qualitat de la mucosa i descartar qualsevol infecció a aquest nivell.
  • Laparoscòpia:
    Intervenció quirúrgica que, mitjançant una endoscòpia i amb anestèsia general, permet observar directament l’aparell genital intern de la dona.
  • Proves dinàmiques per a la valoració hormonal:
    Mitjançant proves analítiques de sang s’analitzen els diferents eixos hormonals relacionats amb l’esterilitat.
  • Fluxometria Doppler:
    Exploració complementària a l’ecografia que permet conèixer l’estat de la vascularització uterina i ovàrica.
  • Estudis immunològics:
    Estudis analítics que serveixen per diagnosticar problemes immunològics d’incompatibilitat, que en algunes ocasions poden justificar l’esterilitat.
  • Estudis de trombofílies:
    Estudi mitjançant anàlisis de sang de diferents paràmetres de la coagulació sanguínia que poden tenir relació amb factors genètics i d’esterilitat.
  • Estudis genètics:
    Els trastorns genètics poden ser una causa d’esterilitat, per això cal investigar-los quan hi hagi antecedents que justifiquin aquests estudis (ex.: malalties hereditàries).
  • Estudi cromosòmic:
    Permet valorar la fórmula cromosòmica de la parella mitjançant una anàlisi de sang (46 XY en l’home, 46 XX en la dona). Les alteracions d’aquesta fórmula cromosòmica poden ser un motiu d’esterilitat.
  • Estudi andrològic:
    Quan els resultats del seminograma posen de manifest que existeix un factor masculí alterat és necessària una anàlisi més detallada. L’andròleg o andròloga és qui estudia els trastorns masculins que poden influir en el problema d’esterilitat.

esterilidad

ESTUDI ANDROLÒGIC

A l’estudi andrològic es busquen els antecedents i les seqüeles patològiques que hagin pogut afectar els testicles o les vies seminals.
Mitjançant l’elaboració d’una història clínica completa i una exploració física en cada cas es pretén establir un diagnòstic i un pronòstic de fertilitat i, si és necessari, indicar un tractament, que pot ser mèdic o quirúrgic. Quan no és possible aplicar un tractament específic s’aconsella la tècnica de reproducció assistida més adequada. L’andròleg o andròloga és qui estudia els trastorns masculins que poden influir en el problema d’esterilitat.

En determinats casos pot ser necessari ampliar l’estudi andrològic amb proves diferents:

  • Cultius de semen:
    A través de l’anàlisi microbiològica del semen s’estudia o es descarta qualsevol infecció seminal.
  • Anàlisis hormonals:
    Consisteixen a mesurar a la sang les hormones que controlen el funcionament testicular.
  • Biòpsia testicular:
    Permet estudiar el procés de formació dels espermatozous (espermatogènesi) i les seves alteracions possibles mitjançant l’extracció d’una petita mostra de teixit del testicle. És una tècnica ambulatòria que s’efectua amb anestèsia local.
  • Estudis genètics:
    En determinats casos de factor masculí s’han d’efectuar estudis de la sang (cariotip) o del semen (meiosi, fragmentació d’ADN) a fi de descartar alteracions cromosòmiques i/o trastorns genètics.

 

A més, en casos seleccionats també pot ser necessari dur a terme:

  • Estudi de cromosomes espermàtics (FISH d’espermatozous):
    És un estudi dut amb semen.
  • Estudis de genètica molecular (microdelecions del cromosoma Y, mutacions del gen de la fibrosi quística):
    Són estudis efectuats mitjançant una anàlisi de sang.
Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Leave a Reply